Entrevista Pedro, coordinador cistella petita.

Fa més de trenta anys que juga a bàsquet i és de Rubí de tota la vida. En Pedro Campos és el coordinador de cistella petita del CEB Sant Jordi i ens explica què és això de ser coordinador i com ha arribat fins aquí.

Va començar a jugar a bàsquet al Sant Jordi quan tenia deu anys, ja que a l’escolava escollir l’extraescolar d’aquest esport perquè amb els seus amics van escollirel bàsquet. Com diu el Pedro: “em vaig enganxar i em va agradar, i aquí estem”.Trenta-cinc anys després, continua jugant a un equip de veterans a Barcelona iés coordinador del Sant Jordi. En Pedro porta el dorsal 14 “des de sempre”, i jugade base, ja que és el que concorda millor amb les seves habilitats i amb el quemés li agrada, que és manar a la pista.

Tot i començar la seva carrera esportiva al Sant Jordi, també ha jugat a BàsquetRubí i al Regina Carmeli, on va estar més de divuit anys entrenant. Va tornar alSant Jordi fa quatre anys perquè els seus fills van començar a jugar a aquest clubi ell va tornar com a entrenador. Quan feia un any i mig que estava en RicardCheca li va oferir ser coordinador de cistella petita, i fa tres anys que exerceixaquest càrrec.

Al CEB Sant Jordi sempre ha entrenat equips de cistella petita, ja que entrenavaequips on estaven els seus fills i logísticament era el millor. “Abans portava almeu fill del mini masculí i l’any passat a la meva filla del premini femení, peròigualment no descarto portar equips de cistella gran”. Tot i l’experiència, aquestany no entrena, “em vull centrar únicament en la coordinació, ja que fent lesdues feines, se t’escapen coses”.

Quina és la feina del coordinador?                                                                                                                         

“A principi de temporada fem una reunió amb tots els entrenadors i els expliquem els objectius que volem treballar durant tot l’any i es maquen unes pautes”. Una de les tasques més destacades dels coordinadors és assegurar un bon treball dels entrenadors i ajudar-los a fer que això és sigui possible. Com confirma el Pedro, “els hi donem moltes eines als entrenadors per aconseguir que els nens aprenguin i evolucionin”.

Assegura que “és una feina que té moltes hores que no es veuen, reunions, seguiment dels equips…”. A més, els coordinadors assisteixen a molts entrenaments i els partits, per tal de supervisar que tot vagi bé, “que vagi tot una mica pel camí que hem marcat…”. També parla amb els pares, ja que “ells saben que s’han de dirigir a nosaltres i que els entrenadors s’han de dedicar a entrenar.La resta de coses ens n’ocupem els coordinadors”. Aquesta temporada té uns objectius molt clars: la millora individual com col·lectiva dels jugadors potenciant la tècnica individual, diu que així “assolirem créixer, créixer a escala tècnica”.

És una feina que gaudeixes? Per què?

“El que més m’agrada és veure l’evolució dels equips, el dia a dia amb les famílies i veure com els entrenadors estan treballant i esforçant-se. El que més em motiva d’aquesta feina és veure com milloren tècnicament, veure que s’ho passen bé i volen continuar l’any que ve. Això t’omple, per què fas una feina que t’agrada i veus els resultats”.

El nostre club és un dels millors clubs de bàsquet de Rubí, quina és l’essènciadel club i que podríem millorar?

“El nostre club és com una família” assegura en Pedro. Hi ha molt bona relació entre equips, i això en materialitza quan “els jugadors grans volen entrenar als més petits, i aquests van a veure als més grans jugar a tots els partits a casa”.Destaquem per la comunitat i l’imaginari del club, “és tot molt familiar i casolà”.Tanmateix, en Pedro Campos creu que per poder créixer i fer millors entrenaments, necessitem unes millors instal·lacions i infraestructures, ja que “actualment estem molt limitats en aquest aspecte”.

En els últims anys hem viscut una davallada d’equips femenins al club, quinessón les solucions?

“Ara mateix, els equips femenins són la nostra prioritat. Potenciar el bàsquet femení és el nostre objectiu”. En Pedro creu que el club hauria de vetllar per trobar bons entrenadors per equips femenins, i que aquests “tinguessin eines per portar-los bé”. Confirma que ell sempre ha portat equips femenins i creu que “hem de buscar entrenadors que ho sàpiguen fer bé i tinguin aptituds per portar aquests equips”

“Actualment hi ha un impàs entre l’Infantil i el Sots 21 femení i s’ha d’omplir”. Per això, recentment, s’ha introduït una nova figura a l’equip de coordinació, el coordinador femení, l’Adrià García. El club s’ha vist amb la necessitat de comptar amb aquesta persona, ja que amb aquest objectiu clar de “garantir la continuïtat i la creació d’aquests equips femenins, era imprescindible tindre l’Adrià”.

Destacaries alguna experiència de la teva carrera com a entrenador ocoordinador?

“Una de les anècdotes que m’agrada més explicar és que jo fa anys que entreno i he entrenat a molts infants, però ara ells són pares i mares. Ara entreno i coordino els seus fills. És el que més em xoca, com he entrenat a una persona i ara és un pare”.

Com veus el teu futur com a coordinador?

“De moment m’agrada coordinar, tot i ser dur, m’agrada. Però també vull tornar a entrenar, però fer-ho, i alhora coordinar cistella petita és molt difícil”. Des dels disset anys que entrena equips i és el que més li agrada. “Si tornés a entrenar l’any que ve, entrenaria a equips de cistella gran, que no fossin de la meva coordinació, perquè entrenar i coordinar cistella petita, quan entrenes t’estàs perdent un altre entreno”.